*

*

dimarts

dance me to the end of love

Aquest cop no hi ha propòsits d'any nou, sinó tot de paperets en blanc: les idees i els projectes han aconseguit fugir de la presó de pautes i quadrícules per fer-se realitat. Ara que tornaré a calçar-me sabatilles de mitja punta, reserva'm el primer ball. Tots dos sabem que, tard o d'hora, dansarem en la certesa d'un saló buit, a les fosques. Amb la promesa de tots els mobles i les claus d'un possessiu a les mans.

2 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

I si imaginem el saló ja ple? Dóna més bon rotllo i la feina ja està feta! ;)

L.

Anònim ha dit...

Amb el saló ple de mobles no es pot ballar. Ja t'explicaré la idea aquest vespre. A cau d'orella :)

anna g.

Publica un comentari a l'entrada