El corc que et forada en silenci:
així és la nit sense baranes,
la cal·ligrafia que davalla
al full sense pauta,
la nosa que no cessa.
Saber-se feta de la fusta
que va sobreviure als incendis del cos
durant l'estiu del desig.
La fusta que no pot aturar el rossec
però que obre els braços
per acollir ocell i cel,
i batejar el buit
amb tots els noms que pot albergar
la paraula 'casa'.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada