colorín colorado

Mai li han agradat les princeses. Ni belles dorments ni blancaneus. Ventafocs, potser. Les bruixes, ben lluny. I res de prínceps blaus, que tard o d'hora s'acaben descolorint. Es planteja si val la pena continuar escrivint contes que no ho són. Històries sobre les quals ningú té res a dir. Prou de metàfores vitals, proses i poemes. Retalla la línia imaginària de punts i final amb les tisores, i contempla com l'univers es dessagna lentament.

Colorín colorado, este cuento se ha acabado.

i am bicing

Descobreixes l'antídot contra la son dels matins. Nous camins on floreixen exclusius semàfors en verd i vermell. La velocitat s'enduu paraules i pensaments. I sents que pots deixar enrere els sentimentalismes, la vida grisa, la mala llet. A cop de pedal.

tinc un passat, jo

Tothom, qui més qui menys, té un passat. Una col·lecció peculiar de cromos amb rostres de companys de jocs, d'escola, de feina. Cosins, tiets, avis, germans. El primer nòvio i tots els antics amants. Un temps pretèrit brodat de lletres majúscules que enceten noms propis que, com si fossin petits maons, han anat bastint les parets del nostre passat emocional. De vegades algunes d'aquestes inicials tornen inesperadament, seguides d'un punt que amaga el signant d'uns mots breus, tímids però agosarats. Un SOS o un missatge en clau que aconsegueix incitar la nostra memòria a participar en el joc frívol i sensual de tornar a vestir el passat amb un futur hipotètic fet d'intencions i sentiments reciclats.