31.3.16

intensament


Pell endins, la carn et diu amb verbs de sorra i corrues de formigues. Petites revolucions arreu, maquinàries minigegantines a ple funcionament, vapor de lletres, cal·ligrafia que se surt de la pauta i ofega el blanc tot cobrint-lo de verd retolador zerocomaquatre mil·límetres. Cos-caos, sacseig de parets, terratrèmols a mida. 

La por -que es fa gran amb tu- es deixa posar brides.


27.3.16

seixanta minuts


Desorientada, 
la llum no sap com acabar 
aquesta tarda de diumenge.

Els finals arriben tard a la seva cita.



26.3.16

mesures


El dia diu distàncies
i tu devores paisatges en silenci:
et fas gran
quan et comptes en trajectes.

El castany fosc dels teus ulls
amaga massa carreteres secundàries.




25.3.16

sobre el blanc


Dir jardins zen
quan a dins ets selva amazònica.

El caos parla ordenadament
quan li dónes una pauta per abraçar.



18.3.16

poema de rellotgeria


l'afany esventra els versos
amb ungles de poeta.

Francesc Garriga, La nit dels peixos

Poètic, 
el desfici que et menja 
                                per dins. 

Has après a dir el desig 
perquè esclati 
a l'hora 
en punt 
del 
vers.


17.3.16

dir voliaines


A força de conjugar la bellesa en totes les seves formes, que el seu pòsit resti a la veu.




16.3.16

pauta


Dibuixa'm un horitzó
a mà alçada
allà on el matí es reinventa en tarda.

Un fil on estendre l'enyor,
una sola línia imperfecta
que digui equilibris
que sostingui vertígens
i escriure'ns un dia més 
amb bona lletra.



15.3.16

braille


Els dits, afònics de tant de tacte. 

El desig escriu cartes d'amor amb cal·ligrafia despentinada.





12.3.16

eclipsi en ela doble


Lluna plena.
Llibreta nova. 
Llibertat, possibilitat. 
I la por a llençar-s'hi.

El futur és gosar escriure-hi
quelcom 
prou bonic 
perquè pagui la pena 
tacar la pau del blanc.



10.3.16

espurneig


Rabejar-se en la paraula, i celebrar-la.

Hi ha poemes que són una festa.


4.3.16

brúixoles


L'excusa d'un mapa
per mesurar-nos en distàncies.

Ens deshabitem
ens desorientem
ens perdem
tan sols pel plaer de tornar-nos
                                               a trobar.
I ens celebrem de nou
com si fos el primer cop
que ens llegim el nom al cos de l'altre.

Magnètic, el desig;
l'amor és a tots els nords.


© 2025 an ↔ na
Maira Gall