finestral

Verd i blau com a verbs que conjuguen
les hores suspeses al vidre.
Enmig d'un diàleg de colors freds,
l'enyor, tou,
elèctric, afamat,
et mossega la boca amb la urgència cega
d'uns dits que busquen dits
en la foscor d'un cinema.

clorofil·la

Véns, arreles i, 

amb la teva veu de fusta, 

les mans-heura, 

t'enfiles pels murs de la pell. 

Inventes el desig amb el tacte 

d'un verd impossible.

corol·la

Quan et creies erma malgrat les llavors,
florir en do major.
Desafies calendaris i primaveres,
redissenyes l'interior
per gestar-te a tu mateixa.

Cada pètal és una victòria.

abismes

La infantesa, al fons de tu. 

La memòria, ingràvida, t'hi duu

en caiguda lliure.

A 

estones

esdevens 

tot 

vertigen.

fisiologia

Rebel·lió del teixit intern; 

els òrgans, silents, 

creixen en majúscula. 

La vida, adulta, 

sovint desorientada, 

s'escriu a si mateixa a grans trets, 

fora de pautes i marges.

violència de gènere

Homes que diuen a les dones com han de ser dones.

Dones que diuen a les dones com han de ser dones.

Enmig del foc creuat, dones que se saben dones 

mirant d'esquivar tot l'odi que carreguen les paraules.

laberints

Desfàs el punt final. 

Perquè sols és un petit cabdell de fil negre que, 

si el tibes, 

si el segueixes, 

si goses,

si vols, 

et duu a l'inici de la història.