clandestinitat

La debilitat es fa forta en el trajecte del nus
que viatja entre la gola 

i l'estómac.

Hi ha pors com camins que no es deixen desfer
sense que saltin les alarmes,
però una veu de dits valents et diu
a cau d'orella

que la feblesa mai compra bitllet.

paisatge amb blaus

Et nedes el cos per domar la pell líquida.
A les mans, un tacte de mirall
i un naufragi mal escrit a la mirada.

Aboques oceans a aquest temps
que no es deixa posar brides
per ofegar el motí que batega,
indecent,
a cada pam d'enyor.

dia de la poesia catalana a internet

arrels

 

 

No em cal sortir a buscar-te:

ets tot arrels en aquest jo 

que t'acull i et nodreix. 

Abraça'm. I creix. 

Anna Garcia Garay, Els mots encreuats (Ed. 62, 2012)

once upon a time

Faig arqueologia de mi. I el fòssil que he esdevingut amb el temps troba petites històries que escrivia el jo de fa deu anys.

MALSON PARANOIDE

Fi de la jornada laboral de nou a cinc. Tanco el meu armariet de vestuari després de desar-hi la disfressa d’inepte. Em poso l’abric, em col·loco el cervell al seu lloc. Torno a ser jo. De tornada a casa, m’aturo a mirar com unes quantes ovelles que es tenyeixen intencionadament d’un negre pseudointel·lectual formen una cua que serpenteja fins a la caixa del supermercat d’idees barates que hi ha a la cantonada. Obert vint-i-quatre hores tres-cents seixanta-cinc dies l’any. La gran oferta del dia: es venen a pes idees originals. Per la flaire que se sent des del carrer, hom diria que es tracta d’una partida defectuosa, en mal estat, però la pituïtària de la borregada no distingeix la ferum de corromput. El seu olfacte està més que acostumat a la pudor de la banalitat.

Reprenc el pas i, com cada tarda, em pregunto per què m’agrada tant sentir la carícia del fred al rostre. Pel passeig formigues de colors van i vénen, deixant rere seu un rastre de paraules caigudes en desuetud embolicades en paper de plata. Arcaismes de lletres desordenades cuits en papillotte. Tinc gana, així que me’n menjo un parell i, tot seguit, em llepo els dits on s’han arrapat unes quantes vocals i consonants en el seu darrer intent de sobreviure al pas del temps. Mentre continuo el camí cap a casa, noto com se’m regira l’estómac i, sense poder-ho evitar, vomito un neologisme que em mira amb la curiositat del nounat. Immediatament comença a reclamar de forma insistent, entre plors, que en reconegui la paternitat. Em fa l’efecte que m’han ben enredat. Com m’ha agafat en un mal dia, l’he deixat dins d’un cabàs a la porta de la seu del Termcat. Ja sabia jo que avui no havia d’haver sortit de casa. I menys haver-me deixat somiar.

penya-segat

A dins, maregassa.
A les costelles, l'embat de la por.
La veu de salnitre que desgasta la pedra,
                                                                    mot a mot,
com una cançó antiga que l'oblit desfulla
mentre enganya la memòria amb una falsa primavera.

mil nou-cents noranta-quatre

Érem un cos de set infinita; sota la pell, eixams d'abelles. La vida, a punt de vessar per les costures; el cor àvid a punt d'estrena, a punt per ésser trencat. Érem llum, tacte, moviment, soroll. Desorientats, buscàvem el nord als ulls dels altres.  

Sota la pell, ara, un mil nou-cents noranta-quatre que cou. I aboquem tot l'enyor a una playlist que ens recorda que un cop vam ésser set, llum, tacte, moviment, soroll. Perduts encara, ara sabem del cert, però, a quina mirada trobar-nos.

volàtil

La vida com un ocell petit que habita dins 

d'aquest cos-gàbia de barrots massa prims, 

massa separats 

per on podria escapar en qualsevol moment.

La vida com el motiu que el reté a dins,

malgrat saber que la porta és oberta.

electrolite

Inventes un sol a mida per a les cançons tristes que nien a la memòria i sonen en bucle quan la vida desafina. Domador de temps verbals rúfols, constructor de castells de cartes per a princeses despentinades, company d'aventures en alta fidelitat. Mans d'arbre, veu de fusta, abraçada amb voluntat d'arrel. Et voilà, my friend. Primavera'm els hiverns, vols?