erma

Conrees els mots, 

adobes la terra,

malgrat tot.

Malgrat tot, 

fas poesia de les pedres

perquè els fruits,

ingrats,

trien créixer a les mans joves 

i a les boques tendres.

al final del dia

Demanes cops perquè s'estovi l'ànima

perquè escampi la boira

que la cobreix.

Poder així desvetllar la llum,

secretament resseguir-ne la veu

per saber on van a morir,

al final del dia,

els mots que no es deixen escriure.

indiferència

Quan la vida t'insulta, 

mires cap a una altra banda.

Un moviment ràpid,

un gest àgil que et permet

sense filtres,

sense parapets,

que la ràbia líquida

dels mots mastegats en excés

no t'esquitxi la cara.