polaroid #9

entrar dins dels dies amb l'ajuda del calendari. rebatejar, per exemple, un dimarts i assaborir una nova pronunciació de les seves hores. regust de dijous enfundat en el vestit car i bonic d'un divendres de cel rentat, sol brillant i flors blanques. delir-se per la promesa del verb que conjugaràs en el tacte imaginari d'un plural que vindrà tot respectant la distància de seguretat. tots els futurs possibles són dolços si els tastem amb la boca assedegada del desig.  

polaroid #8

la por com un glaçó sobre la pell. una por que s'esmuny, que rellisca si proves d'agafar-la amb les mans. espantar la por. foragitar-la i que, en la seva fugida, dibuixi tot de camins de plata a contrallum. 

* fotografia de Chema Madoz

polaroid #7

la paraula ha esdevingut líquida després que el mar es precipités cel avall. som converses xopes de blau, i ara aprenem de nou a pronunciar altres colors de la paleta que no siguin derivats del fred. dir el sol que torna, dir un desig de platja, vermells esbojarrats i dunes que es desplacen. revolució cromàtica, climàtica. pintar els dies amb un deix de gairebé estiu i que les frases se'ns evaporin boca enllà. 

polaroid #6

la música que ens salva. playlists de colors lliures d'anuncis, flashbacks patrocinats per cedés i vinils. la banda sonora de les nostres vides en un solc infinit, moments musicals en bucle. ballem, va.

polaroid #5

maldar per conservar la mirada àmplia, àvida i rodona. perquè els ulls se'm tornen petits sense horitzons on estendre la bugada.

polaroid #4

hem triat pati interior i no finestra al carrer. evitar els humans, tan sols música, el traç, pàgines i pantalles. hem triat parlar amb els ocells i monitoritzar el creixement de les plantes. comptar abelles, formigues, dragonets. estones de sol, decilitres de pluja, panys de cel.

polaroid #3

contemplar com esclaten els colors a l'altra banda de la finestra, i que se't remogui el verd interior. molsa, fulla, floridura. regust de clorofil·la a la boca. 

dies florir en silenci. nits fotosíntesi.

polaroid #2

Un matin après l'autre, derrière mes portes sombres, 

je prenais l'habitude de recueillir la nuit.

Thomas Vinau, Comme un lundi

la nit com un llençol rebregat, i la necessitat d'uns altres braços per doblegar-lo com cal. el dia espera dins l'armari.

polaroid #1

impregnar-se de dilluns malgrat haver retractilat l'ànim(a) en plàstic. rutines esglaonades en converses de whatsapp on no toca mai el sol, esmorzar de bondies enllaunats i banda sonora de veïna-robot que toca el piano paret enllà. inèrcia, inèrcia, inèrcia. la gravetat digital fa rodolar la mirada paraules avall. una escletxa de sol, promesa de primavera que no arribarà perquè tarda de núvols predicció meteorològica estant. voler que el verb esdevingui tacte, que la imatge no reciti distàncies a través de poemes mediocres.

voler volar, malgrat les ales de plàstic i les piles gastades.

frühling

Sal i set. Enyor i ortiga. Corrues de formigues sota la pell buscant una primavera que decideixi quedar-se a viure en aquesta promesa de tu.

Així, el desig que se'm precipita.