l'automne est un deuxième printemps

dir tardor i voler-te terra, molsa i olor de llenya que crema la fusta dels vespres d'aquest octubre esquerp que se'ns escola cos endins malgrat tancar les finestres. dir tardor i voler-te tot mans sargantana per aquesta pell que malda per saber-te els camins que duen a casa. dir tardor i voler-te arbre i veu de branca que em diu que sigui escorça i saba lenta, i set d'arrel que sempre cerca aigua. dir tardor i voler-te. voler-te fins que se m'acabin les paraules.

coming soon

botànica

plantar oasis,

llaurar deserts:

així, el desig.

a les teves mans,

les llavors de la set;

tu no ho saps

però, als marges dels dits,

t'hi creixen poemes.

the secret geometry of chance

en temps d'incerteses,

amagatalls

on conjugar-se a l'espai mínim 

entre la pell i la carn,

per ser.

eres, ets, seràs.

significar-se, 

un i altre cop,

al mantra del verb,

a la pausa ingràvida 

que ofereix el dubte,

al vertigen del gest 

que es vincla a l'aire 

abans de precipitar-se

contra la certesa del tacte.

som fets d'accidents,

bellesa i atzar.

octubre

esperes galerades, una mirada nova, maneres distintes de caminar. una sorpresa petita, un vertigen apamat que malda per eixamplar costures, un tastet d'impaciència dels teus quinze anys. que torni el cos valent, la ment àgil i el traç ràpid, de tant en tant. davallar pel pendent suau de la decadència tot gaudint del paisatge, sense oblidar les vistes formidables que vas admirar quan eres a dalt.

al cap i a la fi, celebrar que la vida encara esdevingui una mica rebre una carta que no sigui del banc.