ORÍGENS I DESTINS

Astúries. Granada. País Basc. Badajoz. Castelló. Huelva. Andorra. I Catalunya. Sempre Catalunya.

Som del lloc on neixem. Dels indrets que ens van veient créixer. I de la terra que ens acollirà en morir.

AUTO(IN)DEFINIT

Sonntag. Sunday. No, avui és diumenge. El sol ignora aquest absurd ritual de noms i previsions meteorològiques: ha aconseguit enganyar els despertadors de les vint-i-quatre hores del dia i no es vol llevar, ben acotxat per aquesta vànova de núvols grisos que cobreix el cel. Avui els pensaments no tenen ombra però continuo patint els efectes secundaris de les seves petjades al cervell. Em desperto atrapada en un laberint de carrers entapissats amb caselles blanques i negres, intentant trobar i encabir totes aquelles paraules que podrien definir-me. Però les lletres s’amaguen dins d’una bossa verda feta de roba. Desordenades. Sense cap mena de sentit.

Avui és diumenge malgrat no surti el sol. Em vesteixo de paper de diari. De plana de mots encreuats i d’auto(in)definit. Tancaré els ulls i, pacientment, esperaré que em resolguis.

THE PRINCE FROG

El sento cantar, fent broma, tot imitant una granota. “Que potser esperes que et besi per transformar-te en príncep?” – li diu ella, rient maliciosament. “No. Tu no ets una princesa”.

EN BLANC

Un pessic de vi. Una engruna de formatge. Uvas con queso saben a beso. Les dites de la mare. Petons de puça a la galta. “Ets tan maca com una ungla pintada”. El petit dimoni ja dorm com un àngel. Silenci. Tancar els ulls i sentir aquella pau amb què comença la paraula “pausa”. Carta de ajuste del cervell. Minuts musicals sense notes que taquen parets. En blanc.

QUAN LA NIT PERD ELS ESTELS

Las palabras pierden su sentido, mientras pierden su color la mar verde y el cielo azul, que habían sido pintados por gentileza de las algas que echaron oxígeno durante tres mil millones de años.

Y la noche pierde sus estrellas. Ya hay carteles de protesta clavados en las grandes ciudades del mundo:

No nos dejan ver las estrellas.
Firmado: La gente.

Y en el firmamento han aparecido ya muchos carteles que claman:

No nos dejan ver a la gente.
Firmado: Las estrellas.

Eduardo Galeano, Hurtos y rapiñas