El mot pensat i encara no escrit em desafia amb el seu significat. Vençut i convençut, travessem plegats el pont que va de la semàntica a la grafia amb un sol traç. La sintaxi i la morfologia esperen l'arribada de la darrera paraula per organitzar el text capturat dins de la presó de la pàgina en blanc. Llegiu, doncs, en veu alta el resultat, el final de la batalla entre aquell que escriu i els pensaments que habiten dins del seu cap.
3.5.10
a granel
seca,
corseca.
crítica,
diacrítica.
aguda, esdrúixola, plana,
travesses curtines de dutxa estampades de pluja sense teulades ni paraigua. res de balcons ni portalades. cap aixopluc per a aquest dilluns que, eixidiu avall, s'escola mentre pidola una mica de sol a granel i un parell de cançons amables.
corseca.
crítica,
diacrítica.
aguda, esdrúixola, plana,
travesses curtines de dutxa estampades de pluja sense teulades ni paraigua. res de balcons ni portalades. cap aixopluc per a aquest dilluns que, eixidiu avall, s'escola mentre pidola una mica de sol a granel i un parell de cançons amables.
1.5.10
idem
Els dies regalimen pels carrers.
Rambla avall,
rodolen aquestes ganes de mossegar-te
junt amb els matisos de tots els grisos
del ciment, el formigó i l'asfalt.
Les nits són per recuperar el temps perdut,
per acomiadar absències i fantasmes,
i per dir-nos tot allò que ja ens hem dit
tants altres cops,
però amb paraules noves:
aquelles que guardem al fons de les butxaques
i que només pronunciem,
amb els llavis ben humits,
en les petites ocasions.
Rambla avall,
rodolen aquestes ganes de mossegar-te
junt amb els matisos de tots els grisos
del ciment, el formigó i l'asfalt.
Les nits són per recuperar el temps perdut,
per acomiadar absències i fantasmes,
i per dir-nos tot allò que ja ens hem dit
tants altres cops,
però amb paraules noves:
aquelles que guardem al fons de les butxaques
i que només pronunciem,
amb els llavis ben humits,
en les petites ocasions.
(poema inclòs al recull "tot allò que vaig voler dir-te" d'anna garcia garay -una servidora-, una de les obres finalistes del 9è premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater, lliurat el 30 d'abril de 2010)
30.4.10
en vers blanc
Mantenir la paraula, la nota suspesa a l'aire per, tot seguit, deixar-la caure i precipitar-la contra el principi de tots els silencis. Rapsoda íntima i vocacional, a les nits et recites la vida i la mala sort que algú et va escriure en vers blanc al palmell de les mans.
28.4.10
chiudi gli occhi
Ens deslliurem de les capes que l'hivern ens ha anat acumulant sobre el cos i la mirada: allà on fins fa poc només hi havia roba, ara ens redescobrim la pell adormida que la marinada i aquest sol d'abril s'apressaran a acaronar i a enrogir. Despertem del son de les hores fosques de la tarda i celebrem cada centímetre afegit a la nova llargària dels dies. Què fer-ne, de tot aquest excés de llum que se'ns acumula a les parpelles? Tancar els ulls, pintar-nos de vida i escriure la veu del sol, amb l'ajuda de les ombres, a les voreres i a les parets, sense faltes d'ortografia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)