Apuntales l'ànim amb un divendres qualsevol. Perquè no sabem de què estan fets però, un cop els treus del seu embolcall, ens fan sentir una mica superherois.
8.6.16
aeroports
Esperones revolucions a la pàtria interior per treure a ballar els dimonis. Agites banderes, assaltes fronteres, tot per ferir l'orgull i que ragin les paraules com una sang que batega, discreta, dins de totes les coses. Perquè tot espera per ésser dit, però la carn necessita clivelles per poder esgranar el dolor.
La felicitat és un avió de paper en blanc que no sabem fer aterrar amb el pes dels mots.
3.6.16
música per a tsunamis
Ensinistres els teus desastres quan tothom dorm, quan la nit sosté el món amb cada respiració pausada. Poses color als terratrèmols -un to de calfred suau, com d'esquerda que s'insinua al vidre-, i inventes una música per a cadascun dels tsunamis que assolen la pau d'aquest cos que fa de terra ferma malgrat la por líquida que sempre sobreviu a tots els naufragis. Perquè ets huracans, monsons, tempestes tropicals, borrasca, calamarsa. Un inventari d'accidents naturals sota el clima d'una pell, d'un nom, d'un caràcter.
I ara, mentre s'ha fet fosc i t'ha començat a nevar a dins i aquest blanc de fred esmorteeix els cops de la vida, orquestres un desgel, dibuixes una primavera. De tant en tant, estones de sol i lucidesa. I el privilegi de jugar a ser déus i ésser creatius amb la pròpia biologia.
1.6.16
de fils i de paisatges
I fas teu un vers llarg, intens, tibant com un fil d'estendre. Els mots, les metàfores com una bugada ben blanca que es retalla contra un cel fosc de tempesta tot desafiant la pluja.
De vegades no cal gaire més per adornar el paisatge d'una tarda anodina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)