carta nàutica

De sobte, 

un regust de mar en calma.

Què m'empeny a fer inventari 

de rutes i mapes que duen 

cap a aquest desig que esclata als llavis

i que vol esdevenir paraula? 

A dins, 

tot de petits oceans domesticats 

invoquen incendis control·lats 

en l'espai mínim d'una pell en flames. 

Ara que ningú no mira, 

dibuixaré amb un sol traç 

el tacte despentinat d'aquest voler-te 

que s'enlaira

                   poema avall.

teoria i pràctica

Amb la mirada desgastada pel trànsit de la llum, intentar -encara- contemplar el món com si fos la primera vegada. 

I, malgrat l'erosió de tants anys de sucre i sal, intentar -encara- entonar la vida amb els colors tímids d'un vers que despunta entre el gris metàl·lic dels dies rúfols, com la promesa d'una rialla sonora i càlida.

Així és com s'embasta un poema.

nexus 6

Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo, como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir.

Oblidar tota una vida. I morir.

Quin greu que tot se'n vagi, riu avall, en un sol dia de pluja.

dites universals

Dos vegades bo és 'bobo'.

Cuanto más te agachas, más se te ve el culo.

Doncs això...

tardorenc

Com l'arbre caduc

que no pot retenir les fulles.

Així jo amb els versos,

que se'm buiden de paraules

per omplir-se d'hivern.