La veu invisible com un eco sord
que colpeja les costelles.
El crit és escriure'n l'erosió.
27.4.16
sísifs moderns
Aquest empènyer rodes de molí
per vies mortes malgrat saber l'atzucac.
L'esforç ja no és recompensa
ni consol sinó allò que de petits
ens explicava el pare
amb un orgull antic.
No ho sabien llavors
-potser tampoc ara-
que la seva fe no té prou força
per moure les nostres muntanyes.
25.4.16
mullena
Donar-li forma a la nosa.
Tal vegada una veu.
Un nom.
Donar-li una raó al nus
per esfilagarsar-se
cos endins
com una pluja fina.
22.4.16
cercles
Digues hipòcrita al dit
-o a la voluntat somorta,
anestesiada que el mena-
que volta la picada del mosquit
una i altra vegada
per enganyar la picor.
Gratar-se amb desfici
és una veritat incòmoda
per la rudesa
per la franquesa
amb què parla la sang.
20.4.16
analfabets emocionals
Passar del vas mig ple o mig buit a directament aigualir l'existència.
Sovint no sabem com ensinistrar l'efervescència que ens pren de tant en tant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)