faquir

trajectes de tren com salts en el temps. paraules que juguen; de nou, pàgines entre els dits. ara em manquen les hores que abans tenien massa minuts. als ulls, excés de pantalla i tecles. i l'equilibri, que s'esmuny altre cop entre les mans com un gat que no vol carícies. sembla que no sàpiga fer res més que enyorar allò que fuig memòria enllà, i sovint és veritat. tinc un cor fet de post-its i fotos atrapades sota agulles de cap. 

aiguabarreig

sota la pell seca, aiguats. 
dissolts, els records de sucre. 

oasis, platges i deltes
al final dels dies.

acullo peixos que no saben nedar
en aquesta mar agredolça
que esdevinc quan ningú no mira.

erosió

dir-te el nom 

com un mantra

i desgastar-ne les vores.

la memòria no té arestes.

herències

Petó de bona nit. Les mans de l'avi en el fill; aquestes mans que empenyen l'home que despunta, que malda per ser fusta. 

Petó de bona nit. Les mans de l'avi en la mare; aquestes mans que sostenen el nen que encara s'arbra per protegir-lo dels corcs.

gris paret

Todo poeta que se precie debe incendiarlo todo.

Toni Quero, El cielo y la nada

jugar amb mots incandescents, 

                                                     i cremar-se.

quan vas decidir quedar-te a viure a les cendres?