2.6.25

tardorenc

Com l'arbre caduc
que no pot retenir les fulles.

Així jo amb els versos,
que se'm buiden de paraules
per omplir-se d'hivern.

12.5.25

poetes: manual d'ús

Je veux écrire nos manières douces de survivre.
Thomas Vinau, Comme un lundi

Els escriptors es dediquen a inventar formes noves d'explicar les coses de sempre com, per exemple, l'amor. 

Potser els escriptors, i sobretot els poetes, escriuen sobre aquest tema recurrent per inventar noves -i dolces- maneres d'estimar-nos.

25.4.25

rituals

Poemes-arbre.

I versos com a branques per acollir nius on fer créixer les paraules que s'envolen i marxen. 

Escriure és invocar primaveres perquè tornin a casa.

17.4.25

verd ortiga

Per què la pèrdua és la mesura de l'amor?
Jeanette Winterson, Per què ser feliç quan podries ser normal? 


Cada cop més lluny de tot, més a prop del no-res. A deshora i a contrapèl, fas inventari de totes les dones que has estat: de cadascuna d'elles, en conserves el pòsit al desordre de camins impossibles que duus al palmell de les mans. Feixos de poemes que mai escriuràs. I et mesures en el gest d'acaronar tot de records antics amb els dits de la memòria. En quin obrir i tancar d'ulls el temps els ha fet créixer punxes amb regust d'òxid, pèrdua i sucre? El passat s'escriu amb lletra de pal i tinta verd ortiga. Malgrat la pruïja, la coïssor, hi tornes, un i altre cop, tantes i tantes vegades.

Així, l'enyor.

16.4.25

petits refugis

I was young here. Riding
the subway with my small book
as though to defend myself against

this same world:

you are not alone,
the poem said,
in the dark tunnel.

Louise Glück, 'October'
© an ↔ na
Maira Gall