divendres

DANISH BUTTER COOKIES


En una capsa metàl·lica buida de galetes daneses que encara fa olor a mantega, hi guardo bocins de converses plenes de mots fluorescents. Hores gastades en llibres i cançons. Gargots de primers petons escrits amb faltes d’ortografia. Retalls de l’aire de la teva habitació i de l’amor que vam vessar sobre el llençol. Uns quants cromos repetits de la col·lecció de la meva vida. Fotos velades de moments desaprofitats. Un parell de batecs del teu cor. Claus que ja no obren cap porta però sí la bústia dels records. I un bon grapat d’il·lusions.

En una capsa metàl·lica buida de galetes daneses que encara fa olor a mantega, hi guardo el passat i el present. I el futur, encara desmuntat en peces de Lego de diferents mides i colors. En dies, hores, minuts i segons.

2 missatges al contestador:

barbollaire ha dit...

bitxo...
no saps, avui, com de colpidores em semblen les teves paraules què, com sempre, son tant belles...

jo també tinc una caixa semblant...
gràcies, nina...

un petonet dolç, amb el teu permís...
:¬|*

Josep Lluís Roig ha dit...

En una capsa metàl·lica buida de galetes daneses que encara fa olor a mantega, hi guardo bocins de converses plenes de mots fluorescents.
Collons!
No sé si ho llegiràs, açò, però ja m'agradaria haver escrit aquestes paraules.
El meu més sinzer homenatge.

Publica un comentari a l'entrada