*

*

dijous

sí a todo

De nou aquesta rutina amanida amb ovoalbúmina i fluoxetina. Cansada d'aquest mal que em barrina i em forada algun punt indeterminat entre el fetge i el ronyó, m'arrepapo en el seient d'aquest tren que em duu a tota velocitat cap a l'inici de la cursa d'aquest dijous, que em fa ganyotes disfressat de dilluns. Intento concentrar-me en els Relatos reales de Javier Cercas però en Robert Smith reclama la meva atenció amb els seus crits d'etern adolescent. Crits estúpids i aguts que desperten tot de perquès que dormien en algun punt indeterminat del meu cervell. Per què The Cure. Per què ara, de sobte, aquell concert de la Mercè a la Plaça del Rei. Per què Canimas, per què Jonah Smith, per què Puntí. Per què tu. Per què El quadern gris. Per què dijous paella. Per què tastets de vi. Per què una cervesa fresca. Per què tots els poemes. Per què escriure a rampells. Per què no? Jo dic que sí. Sí a tot.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada