dilluns

long play

Giren els vinils, de nou. La música torna a tenir el regust dels quinze anys, sense pols acumulada als solcs durant aquest exili digital. M'estic fent gran.
Share:

2 comentaris:

  1. De vegades penso en els meus vinils. Els conservo, però, no tinc tocadiscs!
    De tota manera el CD s'assembla...els agafo igual que agafava els vinils, el ritual és semblant. D'aquí a poc, però, crec que també des apareixeran... amb això del mp3 i els llapis USB. Snifff!

    ResponElimina
  2. Ara en tornen a vendre, de tocadiscos. I a bon preu. Només per tornar a sentir la calidesa del so del vinil (el mateix treball sona millor en vinil que en cd) ja val la pena. I ja no parlo dels records :)

    anna g.

    ResponElimina