dilluns

antídot


Ni pretèrita ni plusquamperfeta, sóc plena de presents de subjuntiu, de pronoms indefinits i de verí per a les males herbes. Conjuga'm en indicatiu. Defineix-me. Desinfecta'm.

diumenge

amb comptagotes

Tarda de diumenge. Anuncis de cremes, tornades al cole i col·leccionables. Soroll de rentaplats. Així és com sona el temps lliure. Tu llegeixes al sofà. M'agrada casa meva. Casa nostra. Suposo perquè aquest ritme de vida me la dosifica amb comptagotes.

dimarts

arrels

Arreles en mi com el tacte de la tebior la primera nit d'hivern. Com la promesa del teu cos abans d'encetar la certesa de tots els besos. Com el verd de l'heura s'arrapa al gris de les parets. Arreles en mi així, com si res. Sense haver de forçar panys ni portes. Sense haver de conjugar nous verbs.

dijous

on/off


La sal del rentaplats s'agita
i em crida des del fons del pou.
Tanco els ulls.
Els ganivets que no tallen
acosen les maquinetes que treuen punta
al llapis del meu enginy.
Marietes, margalides,
tots els senyals d'estop.
Tirites i mercromina.
Jo, de petita, no duia katiusques.
Quan rius em fas pessigolles al cor.

dilluns

buidar-se

Mal de cap. Pell de gallina arreu. La calor m'odia i m'espera a totes les portes per asfixiar-me. Jo només vull treure el tap de l'aigüera i buidar-me lentament. Que tot el malestar se'n vagi per l'eixidiu d'aquest agost insuportable.

divendres

unitats de mesura

Cremen als ulls totes les hores mal dormides. El dia esdevé un mosaic de nits trencades i paraules mal païdes. Comencem a reciclar estones de solitud, centímetres de llençol, decilitres de llibertat. A alliçonar cada pam de pell perquè no torni a desitjar carícies.

dimecres

who cares

Obrir escletxes en el temps i fer arqueologia emocional. Intentar descobrir l'origen d'aquest sentiment. Esbrinar on radica la diferència entre estimar i estar enamorat. Who cares.

dilluns

long play

Giren els vinils, de nou. La música torna a tenir el regust dels quinze anys, sense pols acumulada als solcs durant aquest exili digital. M'estic fent gran.

divendres

s2

Atrapada dins d'aquesta Sibèria diminuta i itinerant, he decidit que recuperaré el costum d'amagar dins del melic sanefes fetes de petits secrets i records, camuflades entre sèries curtes d'abdominals i propòsits fallits d'eliminar tota aquesta cel·lulitis incipient. Se m'adormen els pensaments a les parpelles a causa de la son dolça i mortal que provoca la hipotèrmia, però el tou dels teus dits -suau i calent- decideix salvar-los tot dibuixant espirals de foc a la part interior del meu braç per desvetllar-los. De sobte, m'ataca el desig impossible i somnàmbul de tenir els turmells més fins i els peus més petits. Sense demanar permís m'enfonso a la banyera d'Amadeu Vidal i Bonafont. En aquests quaranta-dos minuts de vagó de tren no hi ha lloc per a l'agost.

dimecres

carpe diem s.a.

Ja que no puc prendre't amb les mans, deixa que et respiri. Sense filtre i lliure de perfum. Deixa que el meu cos t'assaboreixi fins esgotar el suc dels dies, l'acidesa de les hores, aquesta vida amb totes i cadascuna de les seves humitats. Sense conservants ni edulcorants. Ja que no puc prendre't amb les mans, deixa que et visqui tots els moments. Sense límits ni restriccions. Sense trampa ni cartró. Deixa que inverteixi els meus sentiments i emocions en valors de Carpe Diem S.A.

dissabte

a la marinera


Seqüència. Bucle. Platja piscina piscina platja. Xafogor tatuada a la pell. Marinada que puja per les cames. Rescata'm d'aquestes vacances amb una proposició indecent, un horari intensiu, la cadència suau de les tardes que cauen. I la promesa d'una cervesa ben gelada. Anem a escapçar para-sols, a amansir xancletes, a ensinistrar musclos a la marinera. Va, ensenya'm a agafar l'estiu per les banyes.