polissons

Olorar la proximitat de la rutina, a la cantonada d'un agost que ja s'esgota i es fon. Com de lluny queda ara, en aquesta distància peculiar que empra la memòria, el principi de la paraula 'oci'. Arriba el moment de desfer les maletes i buidar-nos dels verbs que ens han omplert les estones de moviment.

Subjectes el·líptics com a polissons. I els pronoms que mai no fan vacances.

2 comentaris

  1. Els pronoms no, però nosaltres sí. El problema és que s'acaben. Caram, canvi de look! On ha quedat aquella imatge tan minimalista? Queda molt bé amb el tarannà del blog, però.

    ResponElimina
  2. Sí que s'acaben, sí. També podria acabar aquesta calor asfixiant...

    M'agrada canviar els escenaris de tant en tant. Prefereixo les plantilles minimalistes però, en el fons, un bloc és com una llibreta d'anotacions, oi? M'alegro que t'agradi :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall