unter den linden


Tornen els horaris Tetris i aquell córrer constant per no avançar, improductiu. Però, malgrat tot, hi ha aquell sentir-se viu de nou, després de la calor; l'efervescència del tornar a començar, aquest voler més i millor. Setembre com la porta que es tanca per obrir una finestra. La tardor és un desig amb textura de crema anglesa i un voler passejar per Berlín sense pressa. Per què les estones impossibles fan olor de canyella?

4 comentaris

  1. Oh, molt ben vist (i escrit) tot plegat. Què tal canviar - per motius pràctics- Berlín per Girona :P

    L.

    ResponElimina
  2. Altre cop coses inodores amb olor a alguna cosa que jo no sabria determinar. Però el desig de tardor és compartit, i també les seves olors i colors. Per quan castanyes?

    ResponElimina
  3. Canvi acceptat, L. :)

    Mmmm... Mira que no m'agraden les castanyes, però m'encanta el seu olor torrat i la parafernàlia de les paradetes :)

    Anònima, gràcies! :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall