26.5.14

bossa nova


El rastre del trànsit cap a aquest nou 'nosaltres' bategant encara al tou dels dits, al ritme de totes les promeses. I tu, i la teva empremta en mi és una bossa nova de regust intens. I jo, que em deixo portar. 

Dansa de mans i pronoms. Escriu-me el temps sobre la pell, nota a nota, que el futur es balla lent i agafat. 


21.5.14

pocket full of kryptonite


Tot el plom del cel amenaçant de caure sobre els nostres cossos cansats de mastegar tanta vida a corre-cuita. Mossegar, doncs, colors vius per combatre el pes del gris del núvol continu, ras i inconcret. Córrer amb la mirada desbocada per aquesta pluja, pels camps oferts, entre el foc creuat de l'ocre i el verd. Que avui el cel dispara desencant a trets però nosaltres -sí, nosaltres-, fets de tant pronom, de cos cansat, de ganes d'estimar-se, avui ens sentim immortals, ens desfem de la kriptonita que duem a les butxaques.

Superherois d'un dimecres qualsevol, suportem qualsevol pes, aturem totes les bales. 


20.5.14

caixes de cartró


Nus a la gola mentre vas col·locant-los amb cura dins del seu cau provisional. Propera parada: el mateix prestatge però diferent saló amb vistes a una nova llar.

Com si fossin éssers vius, pateixes per si els teus llibres -eterns companys de viatge- tindran prou oxigen per sobreviure fins dissabte dins d'una caixa de cartró. 

Ai.


19.5.14

càlcul d'estructures


Arquitectes de sentiments, els poetes dissenyem i construïm sobre el paper estructures verticals de versos. 

Poemes com torres, edificis, gratacels.


15.5.14

monkey wrench



Després d'una llarga temporada de sentir-me com una balada barata i ensucrada de Glenn Medeiros, tornen els dies estil Foo Fighters.

Com he enyorat l'energia que encomana una bona guitarra elèctrica.


14.5.14

totes les claus


Un futur immediat en tot de mots impacients que incendien els llavis mentre esperen el seu torn per enlairar-se. El desig viatja en petits avions de paper ignífugs. 

Que sí, que la paraula 'llar' ens omple el pit de gom a gom amb unes ganes d'ales obertes de bat a bat. Habitem-nos, altre cop. Que ja tenim totes les claus.


12.5.14

portes, panys i claus


Quan l'ànim se'n va amb el sol, l'horitzó esdevé la porta del desencant.

Quantes claus duem a sobre.


8.5.14

quiromància


Intentar dibuixar un matí perfecte a mà alçada fins que la realitat ve a destorbar-te.

Que portem la vida mal escrita al palmell de les mans, i ens passem els dies tot cercant la bellesa a les línies tortes i imperfectes que creuen el tacte de totes les coses.


7.5.14

baranes i ponts


Perquè el cau interior ja no parla amb l'accent del vertigen, no hi ha deix de precipici ni mots nascuts al caire de l'abisme.

Benvingudes les baranes, benvinguts tots els ponts. 


6.5.14

pollock



Al llenç del cel, el traç fosc, ràpid i frenètic de les orenetes com una obra d'art.


3.5.14

anada i tornada




Res on ser, 

res no ser.


2.5.14

imperatiu


És culpa de la sang. La sang que bat la carn -onada, penya-segat- per provocar-la, sense ferir-la. Crit, escomesa, forma. El doll, la mar, interiors, revoltant-se.

Desperta, cos.


© 2025 an ↔ na
Maira Gall