dijous

monkey wrench


Després d'una llarga temporada de sentir-me com una balada barata i ensucrada de Glenn Medeiros, tornen els dies estil Foo Fighters.

Com he enyorat l'energia que encomana una bona guitarra elèctrica.

4 missatges al contestador:

XeXu ha dit...

Ostres, cançó totalment oblidada! Me'n vaig a la carpeta a buscar-la i me la poso, a veure si em posa les piles com a tu!

Pere ha dit...

Ostres! una "Fender stratocaster" ... això és de la meva època.

Bona nit Anna :)

Joan Villar-i-Martí ha dit...

La meva cançó preferida, quan The Colour and the Shape era novetat. Ves com són les coses que ara Doll, que en aquells moments em semblava fluixa, em transmet molt més. Però si estàs en mode Monkey Wrench, quasi millor els dos últims minuts the New Way Home :-). Salut Anna!

anna g. ha dit...

Ha funcionat, XeXu? :)

Pere, la Stratocaster és intemporal! Els clàssics no moren mai :)

Joan, gràcies per les recomanacions! :)

Publica un comentari a l'entrada