dijous

un globo, dos globos, tres globos

 

A Sabadell estem més que acostumats a veure globus grocs enlairant-se cap al cel, fugint a tota velocitat de la presó d'unes mans petites, sobretot si passeges per la plaça de l'ajuntament on hi ha el primer establiment de la cadena de restaurants Viena. Malgrat el costum, ¿què fa que cada cop, un rere l'altre, ens quedem embadalits tot contemplant la trajectòria del globus fins que desapareix de l'abast de la mirada? Potser és que, malgrat el pas del temps, mai deixem de mirar el món amb ulls de nen, potser per poder tornar durant un moment a aquella infantesa que, segons per a qui, era en color o en blanc i negre.

1 missatges al contestador:

Carles ha dit...

És ben veritat! Ah, quines ganes de fer un Alpino de cop i volta...

Publica un comentari a l'entrada