*

*

dijous

perdurable

Hibernen, 
supervivents, 
les papallones que habiten 
l'estómac. 

El desig 
-encara- 
fa venir primaveres 
a qualsevol hora.

4 missatges al contestador:

miquel ha dit...

Que bé que els papallones encara siguin vives i es manifestin!
Encara que si no fos així, sempre quedarien les crisàlides disposades a sorgir en situacions òptimes, o no tant, que la supervivència és un instint que no es pot eliminar més que amb la mort.
M'agrada el poema i el seu ritme :-)

anna g. ha dit...

Moltes gràcies, Miquel. Sempre és un plaer rebre comentaris teus :)

cantireta ha dit...

Primavera. Com tot allò que surt, hauria de ser de debò.

Magnífic, nena... :-)

anna g. ha dit...

Gràcies, cantireta! :)

Publica un comentari a l'entrada