Ves al contingut principal

perdurable

Hibernen, 
supervivents, 
les papallones que habiten 
l'estómac. 

El desig 
-encara- 
fa venir primaveres 
a qualsevol hora.

Comentaris

  1. Que bé que els papallones encara siguin vives i es manifestin!
    Encara que si no fos així, sempre quedarien les crisàlides disposades a sorgir en situacions òptimes, o no tant, que la supervivència és un instint que no es pot eliminar més que amb la mort.
    M'agrada el poema i el seu ritme :-)

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Miquel. Sempre és un plaer rebre comentaris teus :)

    ResponElimina
  3. Primavera. Com tot allò que surt, hauria de ser de debò.

    Magnífic, nena... :-)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada