*

*

divendres

un tomb de clau

Vespres que es vinclen amb el pes de la llum. 
Dius carrers i llars, i acceleres el pas 
per escurçar distàncies entre la paraula i el fet. 
Regust d'hores massa lentes a la mirada. 
Cerques un gest senzill que ho abasti tot: 
un tomb de clau, un petit calfred, 
el mot 'casa', impacient, 
estenent-se sota la pell com un tacte càlid. 
I, com un mecanisme de precisió, 
esclaten tots els esborranys de final feliç 
que guardes per als dies que davallen 
massa ràpid pel pendent de la nit.

Focs artificials a la butxaca de l'abric.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada