l'estiu impacient

Els cabells, arrissats i esquerps 
com un mar embravit; 
a la mirada fosca, s'hi arrapa 
un adéu tremolós a la infantesa que caduca 
davant l'arribada de l'estiu impacient 
que és una adolescència. 

Nen amb tots els contes llegits, 
home a mig fer que, perdut
en una pàtria antiga de noves fronteres,
encara demana un bes de bona nit
per començar a somiar.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall