Obeeixes, diligent, com has fet sempre. Fer allò que toca quan toca, ser responsable, bona nena. I quan la vida se t'acosta amb un somriure i fa com l'avi que ofereix al nét l'oportunitat de ficar la mà a la butxaca de la jaqueta per veure què hi amaga, trobar que és buida, que no hi ha caramels.
Hi ha dies que se t'acaben les excuses per enganyar-te a tu mateix.
Bé, un que no t'han donat? Ja caurà el següent, dona!
ResponEliminaDarrerament no en cauen gaires, de caramels. Més aviat ametlles amargantes, XeXu. Siga jugando ;)
Elimina