allò que érem

El poema com un monument en vers 
a la pulsió que ens deshabita.

Digerim la nostàlgia 
mentre vestim el desig desgastat 
amb els colors brillants amb què l'enyor 
pinta les parets de la memòria.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall