pedres a l'estómac

Pedres a l'estómac.
El pes del poema empeny 
la urgència del verb a través dels dits.
Cauen els mots,
i la veu es trenca 
contra el blanc del paper.

Ser accidents.

Calen versos que incendiïn la vida,
poemes com sortides d'emergència
a aquesta rutina desganada 
que se'ns menja per dins.

Comentaris

Entrades populars