La murga d'haver de demostrar que, a certa edat, encara ets jove.
Davant la certesa de les dents, l'habilitat de mossegar fort.
27.5.19
dilluns
Rere els ulls,
el tènue moviment
dels somnis que dansen,
encara,
malgrat la parpella oberta,
malgrat la llum.
Dilluns.
9.5.19
rollercoaster
L'idealisme crema pneumàtics a les vies de tren i l'inconformisme m'agafa al cotxe, a la retenció de trànsit de torn, escoltant Better days dels Gun.
Un raig de sol despunta entre cases i arbres, i inaugura una mena de felicitat petita i càlida que s'estén sota la pell per acabar niant a la mirada. Sigues benvinguda, aquesta estranya quotidianitat de l'eufòria: finalment arribes ara que començo a sentir-me còmoda instal·lada a la segona meitat dels quaranta. Aquesta edat-punt d'inflexió-ara ja sóc a dalt del turó que et dona perspectiva i vertigen i encara joc.
Més buida que mai, més plena de tot.
Més buida que mai, més plena de tot.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)