rollercoaster

L'idealisme crema pneumàtics a les vies de tren i l'inconformisme m'agafa al cotxe, a la retenció de trànsit de torn, escoltant Better days dels Gun. 

Un raig de sol despunta entre cases i arbres, i inaugura una mena de felicitat petita i càlida que s'estén sota la pell per acabar niant a la mirada. Sigues benvinguda, aquesta estranya quotidianitat de l'eufòria: finalment arribes ara que començo a sentir-me còmoda instal·lada a la segona meitat dels quaranta. Aquesta edat-punt d'inflexió-ara ja sóc a dalt del turó que et dona perspectiva i vertigen i encara joc.

Més buida que mai, més plena de tot.

Comentaris