dietari del buit

 ja a la venda a les llibreries i al web de Pagès Editors

metamorfosi

Fer-se gran és allunyar-se cada cop més d'un record concret clavat amb una agulla de cap a la memòria. Si mesures la distància entre totes les vides que has estat i la d'ara, de l'extensió en surten països remots de selves, deserts i glaceres. I un vertigen que se t'instal·la a l'inici de cada paraula i que inventa metàfores amb animals que s'adapten al medi, insectes resplendents o plàncton que sura i espera balenes. O potser tot és tan senzill com cucs que esdevenen papallones. S'apaguen les papallones quan envelleixen? Nosaltres, però, a cada cop d'any anem perdent els colors vius de les ales, aquella pols de fada que se't queda als dits quan, en un rampell de nostàlgia, intentem retenir allò que ja no ens pertany.

su pedido está en camino

construir matins amb retalls de converses de carrer que entren per la finestra. amb el fum de tabac i l'obscenitat de la gent, obrint públicament la seva intimitat en canal mitjançant l'enèsima trucada de mòbil. amb el fum de tabac i vaguetats en veu alta, motor al ralentí, clàxon i cops de porta foradant els sentits.

comprar silenci i que te l'entreguin amb retard. el desig també pot ser desordre i soroll, entre altres coses.

welcome to your life

dies de mesurar-se en caixes, d'acostumar-se a la tristor groga i caduca dels adéus, d'esperar una primavera que saps que florirà en veu baixa, en blanc i negre. perdem un llençol a cada bugada, un somriure rere cada porta que es tanca. plena de buits diminuts, a hores d'ara ja hauria d'haver après que la vida és anar acomiadant-se lentament, sense adonar-nos, de tot allò que importa.

tea in the Sahara

hi ha deserts.

i hi ha miratges que no s'esvaeixen

fins que hi ets a tocar.

què fer-ne, doncs, 

de tota aquesta set concentrada

en el gest suspès a l'aire,

orfe de tacte?

perquè el desig neix sense dents

per poder mastegar la ràbia.