jugues a conjugar la memòria en present. ésser a través del color inexacte dels verbs que dibuixes a l'aire quan penses que potser sí, però que mai prou. alhora la contradicció de saber-se precisa, exacta, en el gest quirúrgic de calcular el pes dels mots en l'equilibri d'un vers.
avançar en pretèrit imperfet. el passat com un forat obert a dins, ple de dies mal cosits a aquesta nostàlgia que t'inunda els carrers del cos com una set infinita que demana sal, sorra i desert. que potser sí, però que mai prou.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada