Baixar fins allà on tot és fosc i regirar el calaix de la mala llet per trobar un 'prou' prou contundent perquè et faci bullir la sang. Que fora capes pesades de grisor, que a dins encara s'hi remou quelcom, encara que només sigui aquell pòsit de tu que s'activa amb la cançó adequada i malda per pujar cap a la superfície per ensenyar les dents i instal·lar-se a la mirada.
Saber que hi ets, nena de foc i mel, rialla enjogassada. Que hi sóc. Encara.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada