Alguna cosa ha entrat
dins d'algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s'avindrà a dir. Si puc
te'l duré cap a tu.
Gabriel Ferrater, Si puc
Desfilo silencis amb un gest precís, ara que desaprenc l'ofici de dir el que em fuig. Ara que habito els racons foscos del cos sense necessitat de posar noms als carrers que em transiten. De sobte, un polsim de llum neta i una veu del color del vent. Un fil que no es deixa trenar, rebel entre els dits que han oblidat el tacte vellutat d'un vers pensat a contrapèl.
Si puc, diré la part de tu que em coneix, que vetlla per tot allò que jo encara no sé. Que guarda els mots que encara no sé que escriuré.
Preciosa veu la teva!
ResponEliminaMoltes gràcies, zel!
ResponEliminal'autora