precipitar-se

Només tu coneixes on és el caire 
de l'abisme que et retalla per dins, 
allà on hiberna el vertigen. 
On és el foc que t'habita 
a les palpentes. 

Perquè et saps en els rastres 
en les restes de tot allò 
que va cremar algun cop per salvar-te,
has après a crepitar sense flama, 
a encendre versos amb altres versos. 

Ja no tens por a l'espai en blanc:
has entès que la llum és sempre allà, 
pacient, 
tot esperant la paraula exacta.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall