poemes a pes

Poemes desgastats de tant llegir-los. De tant resseguir-los amb la veu.

Què en farem, dels versos, quan ja no sentim el seu pes
a la gola
al cor
a l'estómac?

Les fulles de tardor cruixen abans d'esmicolar-se en ocres i grocs.

De quin color és el vent que bufa als carrers de la memòria? 


Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall