tsunamis desorientats

It's easy to forget what you learned

Waiting for the thrill to return

Feeling your desire burn

You're drawn to the flame

Crowded House, Distant sun

T'adones que ja has deixat de cantar les cançons en veu alta, i que la lletra i la melodia transiten per dins teu com una mar tranquil·la, sense aixecar onatge. Enyores el calfred que no torna, que no arriba. I és que l'indret on batega la flama que et trencava en mil terratrèmols petits cada cop queda més lluny. 

Fer-se gran és omplir-se de tsunamis desorientats.

la beauté est dans la rue

L'exercici d'escriure com a forma d'espolsar-se la tristesa. De mirar l'entorn amb ulls nous, de cercar un bri de bellesa enmig de tota aquesta merda que ens envolta. Escriure com si fos la darrera vegada, com si la teva vida estigués en joc i només poguessis salvar-te a través de les paraules que et neixen d'aquell racó que tens a dins i que encara no has descobert on és. Escriure com a manera de fer perdurar la màgia. Escriure com un mantra al qual aferrar-se els dies de mala mar, tempesta i naufragis. Escriure per reafirmar el poder dels mots. 

Escriure, malgrat tot.

la retòrica del color

Aigualir el color amb què pintem els dies rúfols, i descobrir que es pot rebaixar el pes del gris plom que es precipita dins la mirada. Enlairar doncs paraules en tonalitats que van des del sospir fins al terratrèmol. Cosir la veu a l'esquerda, tacar l'aire de tardor i abraçar el calfred que travessa el cos per saber-se en terra ferma. 

Monocrom, clarobscur. Jocs de llums i ombres. Així la vida, no?

smells like teen spirit

Mossegar la llum, i que el regust de la frescor dels teus vint anys t'esclati a la mirada. Regalims, incendis que semblen nous sota una pell avesada a la flama. A dins, papallones que dansen en pretèrit plusquamperfet del subjuntiu. 

Digues, en quin calaix vas abandonar-te quan vas deixar de conjugar el desig en mil i una cançons?

acerico

Entre la mirada i un lloc indeterminat del pit, sota el bosc de les costelles, aiguamolls. I estones en què no hi ha prou dics i els murs que es trenquen i no hi ha paraules sinò remor d'aigua que.

On has deixat l'agulla amb què embastaves aquest deix de fil blau al blanc de tots els versos? Massa pallers als marges del dies.

reveure. reviure.

Poetes que sobreviuen 

sota el batec discret dels seus versos.

Ball de mots a les puntes dels dits, 

a trenc de veu,

als vorals de la memòria.

Aire.