L'exercici d'escriure com a forma d'espolsar-se la tristesa. De mirar l'entorn amb ulls nous, de cercar un bri de bellesa enmig de tota aquesta merda que ens envolta. Escriure com si fos la darrera vegada, com si la teva vida estigués en joc i només poguessis salvar-te a través de les paraules que et neixen d'aquell racó que tens a dins i que encara no has descobert on és. Escriure com a manera de fer perdurar la màgia. Escriure com un mantra al qual aferrar-se els dies de mala mar, tempesta i naufragis. Escriure per reafirmar el poder dels mots.
Escriure, malgrat tot.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada