Saber-se plena de versos com peixos que t'escriuen camins de mar sota la pell. Resseguir cal·ligrafies d'escata a contrapèl, intuir el nom dels oceans privats que t'habiten, i sortir a pescar dins teu amb poesia aliena com a esquer.
Quants poemes propis que malden per sortir de l'aigua.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada