A un pas d'aquest sentiment de seguretat, el buit que s'obre com un badall immens.
El caire de l'abisme com a frontera entre el tot i el no-res.
17.1.25
tu i jo sols sota una col
El dia despunta tot descrivint la llum amb els mots de vidre que pronuncia el fred. Un silenci rotund i espès cobreix totes les coses. El matí s'escola per les escletxes d'una mandra que s'esberla pel lament d'una persiana vella. M'he comprat un bon dia, que deia Adrià Puntí. I obres les mans per acollir el pes d'aquest divendres que fa olor de calma i cafè, de preludi de coses bones, de llar que crema i casa que espera ésser viscuda abans que se'ns acabi el temps.
Perquè som rics en hores. Hores que s'esgranen en moments. No esperis més a desembolicar-los.
13.1.25
hors saison
Pell endins, aquest viure Pangea i deriva continental. Ésser arxipèlags de pigues com illes desertes, desordre de tròpics, equador, hemisferis i pols; planúria daltònica de terra de siena, d'ocres i blau ultramar. Sota el cel epidèrmic, canvi climàtic i cromàtic. Llar d'anticiclons i grisos símil plata; incendis magenta, vermell terratrèmol, un grapat de tsunamis despistats, dies tramuntana i nits gregal, dona de pluja que no sap ploure.
Pell enfora, dins d'aquest caos ordenat per ordre atmosfèric, voler-se de tant en tant en clau de fragilitat, en tot de finals de pel·lícula francesa amb fons de mar embravit i sentiments que s'hi ofeguen.
Posi'm un dia de platja d'hivern, si us plau, en vas ample i amb veladura de primavera.
10.1.25
accidents verbals
L'any que comença com un verb en blanc per conjugar-lo en totes les formes possibles. O anar més enllà, i inventar-ne noves veus, modes, temps, aspectes i persones.
Jo goso, tu goses, ell gosa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)