El dia despunta tot descrivint la llum amb els mots de vidre que pronuncia el fred. Un silenci rotund i espès cobreix totes les coses. El matí s'escola per les escletxes d'una mandra que s'esberla pel lament d'una persiana vella. M'he comprat un bon dia, que deia Adrià Puntí. I obres les mans per acollir el pes d'aquest divendres que fa olor de calma i cafè, de preludi de coses bones, de llar que crema i casa que espera ésser viscuda abans que se'ns acabi el temps.
Perquè som rics en hores. Hores que s'esgranen en moments. No esperis més a desembolicar-los.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada