La vida és una mestra brutal que ensenya a cops de regle. I sempre fa una mica de mal, malgrat estar avesats al dolor. Malgrat tenir la pell de les mans ben colrada.
18.6.11
carry me out to the palace of winds
De tant en tant, Mondrian que crida des d'una paret blanca. I Turner, Böcklin, i també Casas. De tant en tant, música als ulls, concert de cambra a la retina. Olis, acrílics, aquarel·les, fotografies. De tant en tant, una sortida. Ser art entre tanta biologia.
17.6.11
vals caníbal
Mesclar Pla, Cortázar i Marcel Cranc a parts iguals, i agitar el cap. Còctel sense gel. Alcoholitzar-se de paraules, sentir que només pots estimar en elles, amb elles i a través d'elles. Que el cos és fet de veu i tinta, i et dediques a oferir carícies d'abecedari en la nit d'aquesta amant que sóc i que escriu, incessant, malgrat no ésser escrita. Potser tot plegat és aquesta por a menjar-nos els mots si ballem agafats.
16.6.11
superlativa
Successió d'esdeveniments. Cafès amb llet, appointment or meeting, what's the difference?, gestions, somriures, processos, telèfon, converses. I obro claudàtors per dedicar-me un pensament durant el temps curt que dura una pausa estàndard i merescuda -quant dura una pausa estàndard i merescuda? Sí, sí, claudàtors, perquè hi ha moments en què els parèntesis són una barrera insuficient per protegir-se de l'allau d'hores, xifres i documents que davalla matí avall quan es precipita la feina. [I, ja dins d'aquesta bombolla d'aire que respira dins d'un paràgraf, penso si és, o si som, i si els verbs han de fer memòria a l'hora de conjugar-se. I llavors ho deixo estar, que no val la pena fer cabòries, i evoco adjectius per intentar definir aquest estat ingràvid que de vegades pren tot allò que m'envolta. I només trobo superlatius d'alenades profundes. I ara va i se'm tanca la porta].
15.6.11
b-same
Una vida es pot mesurar en aniversaris, en llibres, en viatges, en cançons. En quilòmetres de carícies, en tones de bona companyia, en metres cúbics d'amor. O en el temps que trigues a fer mil petons a la persona que estimes. Allarga'ls. Tota una vida, si vols.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)