dissabte

carry me out to the palace of winds

De tant en tant, Mondrian que crida des d'una paret blanca. I Turner, Böcklin, i també Casas. De tant en tant, música als ulls, concert de cambra a la retina. Olis, acrílics, aquarel·les, fotografies. De tant en tant, una sortida. Ser art entre tanta biologia.
Share:

2 comentaris: