dilluns

llargades

Aquí no sé escriure paràgrafs llargs, ni llargs poemes. En aquest espai els escrits són curts, com els meus cabells. Però és quan em deixo anar, quan escric aquells correus-mirall, que les paraules s'allarguen i els sentiments no tenen final. Però ara sóc aquí, al lloc on els pensaments són breus, de color intens, i no es poden sortir dels marges. És hora de tallar les puntes a les frases.

3 missatges al contestador:

marta ha dit...

sobretot, a les puntes obertes, que ja se sap que després són les que volen perdudes i no saben si són tirabuixons o llaços llisos ;)

a mi m'encanta el teu aquí!

Anònim ha dit...

I a mi M'ENCANTA el look que sempre deixes a les frases. (de Mca)

anna g. ha dit...

gràcies, noies! ambdues heu deixat un regust mallorquí a aquest aquí :)

Publica un comentari a l'entrada