*

*

dijous

horabaixa

Quan el final de la tarda es difumina amb l'inici del vespre. Per què m'agrada tant aquest moment en què el dia davalla i davalla, i tremola, trontolla i sembla que perdi l'equilibri. I tot es precipita suaument cap al punt final que reposa sobre el coixí, de vegades a la tauleta de nit, esperant-te per alenar glops de calma. Horabaixa. Quina gran paraula.

3 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

"Horabaixa" gran paraula? Completament d'acord!!
Per aquí l'estimam molt i la treim a passejar cada dia. (de Mca)

XeXu ha dit...

És una gran i curiosa paraula. Sempre m'ha fet gràcia, apresa d'Antònia Font, és clar.

anna g. ha dit...

anònima, ho sé, ho sé. aquesta paraula sempre em recorda una bona amiga mallorquina molt i molt dolça :)

XeXu, gran i curiosa com els Antònia Font! :)

Publica un comentari a l'entrada