*

*

dimecres

una d'espies

L'espiell de la porta sempre ha estat, per a mi, un objecte inquietant. Tant que, quan truquen al timbre -que és en comptadíssimes ocasions-, no goso fer servir aquell forat amb ànsies de finestreta, per si de cas es confirmen les meves sospites: que algú tingui la mateixa idea que jo i atansi la mirada a aquella obertura maligna que trenca l'harmonia de la fusta. Imaginar, llavors, el fet de trobar-me la imatge d'una pupil·la aliena, mirant la meva de fit a fit, és un dels meus pitjors malsons. ¿Quin sentit tindria, doncs, la fortalesa d'una porta que ha de fer de barrera ferma entre el món exterior i jo si qualsevol estrany pot arribar a veure el final dels meus pensaments -mai se sap a qui ens enfrontem- o fer-me un examen de còrnia? El cas és que, a casa meva, l'espiell és un forat prohibit per on es pot escapar l'ànima en el moment més inesperat, malgrat tancar la porta amb pany i clau. Coses més rares s'han vist.

3 missatges al contestador:

XeXu ha dit...

A mi el que no m'agrada dels espiells és que se suposa que és per mirar discretament qui hi ha fora, però si t'hi atanses i mires, el de fora sap positivament que ets allà, i ho trobo una situació incòmoda. Però mai he pensat que se'm pot escapar l'ànima per allà... sort que no hi crec, en l'ànima.

maijo ha dit...

Hola Anna,
Això de l'ànima no m'havia passat pel cap, però que m'emportaria l'ensurt de la meva vida ho tinc clar. I si sumem que l'espiell de la meva porta està una mica alt (diguem-ho així, sóc de mena positiva), he decidit no utilitzar-lo.
Que tinguis un bon dia!

anna g. ha dit...

és veritat, XeXu. i la persona que espera fora posant cara de circumstàncies. estrany tot plegat :)

hola maijo, benvinguda! i bon dia per a tu també :)

Publica un comentari a l'entrada