welcome to your life

dies de mesurar-se en caixes, d'acostumar-se a la tristor groga i caduca dels adéus, d'esperar una primavera que saps que florirà en veu baixa, en blanc i negre. perdem un llençol a cada bugada, un somriure rere cada porta que es tanca. plena de buits diminuts, a hores d'ara ja hauria d'haver après que la vida és anar acomiadant-se lentament, sense adonar-nos, de tot allò que importa.

tea in the Sahara

hi ha deserts.

i hi ha miratges que no s'esvaeixen

fins que hi ets a tocar.

què fer-ne, doncs, 

de tota aquesta set concentrada

en el gest suspès a l'aire,

orfe de tacte?

perquè el desig neix sense dents

per poder mastegar la ràbia.

coming soon

botànica

plantar oasis,

llaurar deserts:

així, el desig.

a les teves mans,

les llavors de la set;

tu no ho saps

però, als marges dels dits,

t'hi creixen poemes.

the secret geometry of chance

en temps d'incerteses,

amagatalls

on conjugar-se a l'espai mínim 

entre la pell i la carn,

per ser.

eres, ets, seràs.

significar-se, 

un i altre cop,

al mantra del verb,

a la pausa ingràvida 

que ofereix el dubte,

al vertigen del gest 

que es vincla a l'aire 

abans de precipitar-se

contra la certesa del tacte.

som fets d'accidents,

bellesa i atzar.

octubre

esperes galerades, una mirada nova, maneres distintes de caminar. una sorpresa petita, un vertigen apamat que malda per eixamplar costures, un tastet d'impaciència dels teus quinze anys. que torni el cos valent, la ment àgil i el traç ràpid, de tant en tant. davallar pel pendent suau de la decadència tot gaudint del paisatge, sense oblidar les vistes formidables que vas admirar quan eres a dalt.

al cap i a la fi, celebrar que la vida encara esdevingui una mica rebre una carta que no sigui del banc.